domingo, 4 de septiembre de 2011

(Cat) I amb el castellà tornaran els diners a l'escola


Avui m’agradaria que em permetéssiu publicar per duplicat el meu post. Avui ho vull fer en català i en castellà. Perquè puc i perquè vull.

Ja fa dos dies que va sortir publicada la resolució del Tribunal Suprem, instant la Generalitat a assegurar la utilització vehicular del castellà i del català.

Una revolució en xarxes socials i, quasi segur que en pocs dies, al carrer (darrerament sortim molt al carrer; no sé si Decathlon ha valorat el nínxol de mercat que s’està obrint pas per tendes de campanya i sacs de dormir).

Jo pertanyo a la generació que va començar l’EGB un any després de la mort del dictador. Tenia un llibre de text de “Català” i recordo el meu pare comentant-ho amb amics, entre la sorpresa i l’alegria. Però jo amb sis anys no entenia el rebombori.

Anys després vaig arribar al BUP, i la meitat de les meves assignatures eren en català i l’altre meitat en castellà. A més, s’alternaven per cursos. Així vaig aprendre que el que a 1r era el “seno” a 2n era el sinus. Per posar un exemple.

Després vaig continuar estudiant en una altra Comunitat Autònoma mentre a Catalunya es continuava avançant en el model de la immersió. Però això ja és una altra història. Però jo puc dir que sóc “molt” bilingüe, si és que hom pot fer servir aquesta expressió.

A Catalunya conviuen totes dues llengües i això no és (era?) un conflicte (per molt que a la meva trajectòria per diferents Comunitats Autònomes hagi hagut de defensar-ho i explicar-ho perquè no s’ho creuen).

Quan va sortir la notícia de la resolució del Tribunal Suprem, el primer que vaig pensar va ser: “quines ganes de crear un conflicte allà on no n’hi ha, amb els problemes de debò que té l’escola d’aquest país”.

En canvi, dos dies després no sé si se m’ha despertat el sentit comú o la ironia, ja em direu: imposen e insten al compliment d’una sentència que… necessita diners per ser aplicada! Què passarà a una escola si una família (o dues, o tres, és igual) exigeix el castellà com a llengua vehicular? Doncs que s’haurà de crear un grup.  I aquest grup necessitarà la seva aula i els seus professors (al menys per a les matèries que vulguin en castellà). Ja està! Problemes de retallades, crisi i sistema educatiu… resolts! Ara començaran a injectar diners i diners a les escoles per assegurar el model que la sentència exigeix! O no?

Sembla una derrota però… és una victòria! S’han acabat les retallades!

2 comentarios:

  1. Dius que es necessiten diners – per aplicar que la llei funcioni, llei que han reclamat 3 famílies..
    Ya m’agradaria que el mateix soroll es faci per més que 7.500 nens amb necessitats educatives especials (nomes en Vallés Occidental.), quins drets a una ensenyança digna estan violats amb cada nou curs y canvi de govern .
    Son els gran oblidats de tota aquesta guerra política i però sempre primers per retallades

    ResponderEliminar
  2. Ja deia al post que se m'havia despertat la ironia...
    Gràcies per la dada sobre nens amb NEE, jo no havia estat capaç de trobarla. A la meva escola en tenim uns quants sense CAP suport.
    Però de'ls omple la boca de deteccions tempranes i atenció a la diversitat.
    D'aquí 10-12 anys es preguntaran què pasa amb els joves...

    ResponderEliminar